Armes i agitació armada

Quico Sabaté

Influïts per l’activisme revolucionari anarquista de Francesc Sabaté (1915-1960) i de Josep Lluís Facerías (1920-1957), els integrants del grup exterior dels Grupos Obreros Autónomos (GOA) constitueixen, l’any 1971, el que serà la branca armada del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL). Tenen la base a Tolosa (Catalunya Nord) i entre els seus objectius destaca la reunió d’armes destinades a possibilitar l’agitació armada i l’activisme armat com acció paral·lela d’ajut al proletariat “cops econòmics o expropiacions”.

Les primeres armes s’aconsegueixen en el mercat negre, en robatoris i mitjançant un breu contacte amb ETA. L’armament que s’utilitza en les accions de l’estiu de 1972 és de poca qualitat. Per exemple, una de les pistoles només funciona apuntant cap a terra. Les armes serveixen més aviat per impressionar a l’hora d’entrar en un lloc. Les que podien obtenir dels vells anarquistes de Tolosa eren antigues i estaven en mal estat. Amb els diners obtinguts en les primeres “expropiacions” van decidir comprar armes modernes i en bones condicions. Els contactes amb ETA van ser una de les vies per obtenir-ne: una pistola automàtica Mab _7,65 per exemple. També van comprar armament a un individu d’Andorra, que era molt conegut i sol·licitat pels grups d’aquella època perquè tenia un autèntic arsenal a casa: una de les metralladores adquirides és com les que usa la Guàrdia Civil, popularment anomenades “naranjeros”. A més, els vells anarquistes exiliats, a mesura que prenen confiança, els lliuren la major part de les armes que encara conserven de la Guerra Civil i la resistència contra l’ocupació nazi: metralladores i bombes de mà. Un membre destacat del grup de Quico Sabaté (José Navarro – Zapatero), els va donar una autèntica joia que s’havia fet famosa en temps dels maquis: un fusell metrallador Sten. De fet, la policia, en aquells moments de confusió sobre el MIL, coneixia el grup com “la banda de la Sten”. Una altra donació preuada dels anarquistes va ser la pistola de Sabaté, un vell Colt ₄₅ de l’exèrcit nord-americà.



Recull de cites:

Colt 45 de l'exèrcit americà

Colt ₄₅

(...) Però més endavant, quan hi ha més confiança mútua, els vells anarquistes els lliuren algunes armes que encara guarden de la Guerra Civil i la resistència contra l'ocupació nazi. El cert és que només els donen metralletes i bombes de mà, i es queden les pistoles per si de cas. Un dels vells anarquistes que els proporciona les armes és José Navarro, conegut com Zapatero. La llegenda diu que, com a símbol d'entrega d'un testimoni, li lliuren un revòlver, pistola automàtica de l'exèrcit americà, Colt 45 que es diu que era una de les armes del maqui Quico Sabaté (ROGLAN, 2006: 54-55; ESCRIBANO, 2001: 58).

Magnum 357

Revòlver Magnum ₃₅₇

Pistola Browning

(...) En aquesta etapa, el MIL passa algunes de les seves metralladores Sten a l'OLLA, i l'OLLA passa al MIL l'últim model de pistoles Browning que compren a Suïssa. Felip el Basc es reserva un revòlver Magnum 357 (ROGLAN, 2006: 82).

Pistola Kommer, calibre 6,35 

(...) Finalment van haver d'agafar-lo entre quatre, el van arrambar a la paret i li van prendre un ganivet i una pistola que portava amagada en una de les butxaques; era una Kommer de calibre 6,35 (ESCRIBANO, 2001: 96).

Kommer 6,35



Astra 9 mm



Pistola Astra, calibre 9 mm 

(...) Ell, com la resta dels seus companys, feia temps que no sortia al carrer sense portar a sobre dues pistoles. Va empunyar la segona arma, una Astra de 9 mil·límetres, i va aconseguir treure-la de la part de darrere del pantaló (ESCRIBANO, 2001: 97).

Revòlver del 38
(...) En la fugida, els assaltants van abandonar al banc unes ulleres fosques, una jaqueta amb les butxaques plenes de bitllets, un carregador de metralleta i un revòlver del 38 amb sis bales, dues de picades i no disparades, tal com especifica l'informe policial (ESCRIBANO, 2001: 77).

Anagrama. AK-47 (Avtomat Kalashnikova model 1947)

(...) El nom i l'anagrama que figuraven al final del text van ser idea d'Oriol: el número 1.000, acompanyat de set fusells en posició vertical i la frase “Mi patria son mis hermanos que están labrando la tierra” (ESCRIBANO, 2001: 46).



Revòlver del 36

(...) Anys després, Oriol passarà un revòlver del 36 que no funcionava, mig rovellat i sense munició, al seu cosí Felip Solé Sabaté, i serà també la primera arma de l'Organització d'Alliberament Armat (OLLA), (ROGLAN, 2006: 55). 

Mab 7,65

 Pistola automàtica Mab _7,65

(...) També hi troben la pistola automàtica Mab 7,65 que els ha subministrat ETA (ROGLAN, 2006: 55). 

Subfusell "naranjero" (còpia del subfusell alemany Schmeisser MP 28)

(...) Els primers diners de les expropiacions s'inverteixen en armes de més qualitat i dues metralletes. Una és com les que usa la Guàrdia Civil, popularment anomenades "naranjeros". Les adquireixen de sotamà a un barber d'Andorra que subministra material a diversos grups armats (ROGLAN, 2006: 70).



"Naranjero"

Carrabina Sidna, calibre 12 mm

Rifle llarg del 22 semiautomàtic (Herstal-Belgique)

Revòlver Black Powder Only, calibre 36

(...) En l'acta d'acusació es fa constar que els ocupants de la masia de Bessieres tenen material procedent de robatoris, amb una relació detallada: "una carrabina Sidna, calibre 12 mm de canó i culata. Un rifle llarg del 22 semiautomàtic de la fàbrica nacional d'armes de guerra Herstal-Belgique. Un revòlver Black Powder Only calibre 36. Vint-i-quatre cartutxos. Un important material, modern i costós, d'imprimir, de fotocopiar i de fer clixés" (ROGLAN, 2006: 73).



Walther P-38

Pistola Walther P-38, Parabellum

(...) L'acció es fa sense incidents. Puig Antich és el conductor, i els altres dos membres del MIL entren al banc armats amb pistoles Walter P-38, Parabellum (ROGLAN, 2006: 76).

Sten

Metralleta Sten

(...) El 18 de novembre, tres militants del MIL assalten una altra Caixa de Pensions al carrer de l'Escorial 58, de Barcelona, i només aconsegueixen 200.000 pesetes. En aquella acció, un d'ells porta una antiga metralleta Sten que dóna noves pistes a la policia, que anomena el grup "la banda de la metralleta" (ROGLAN, 2006: 76). De fet, la policia, en aquells primers moments de confusió sobre el MIL, coneixia el grup com la banda de la Sten (ESCRIBANO, 2001

Bibliografia:

Escribano, F. (2001): Compte enrere, Edicions 62 s.a., Barcelona.

Roglan, J. (2006): Oriol Solé, el Che català, Edicions 62 s.a., Barcelona.